ROCÍO QUESADA

“És fàcil dir que no lluitem”



Rocío Quesada, a la fàbrica de Nissan JOSEP LOSADA

Rocío Quesada té 39 anys i treballa a la cadena de muntatge de la fàbrica de Nissan a la Zona Franca. Des del febrer, forma part també del seu comitè d’empresa.

Per què va decidir fer-se delegada de CCOO?

M’hi vaig afiliar ara ja fa cinc anys perquè els seus ideals estan d’acord amb el meu pensament: és un sindicat reivindicatiu, de classe, democràtic, multicultural i independent. En les últimes eleccions al comitè, la secció sindical em va demanar que m’hi presentés i així ho vaig fer.

De seguida es va haver de posar a treballar.

Al febrer vaig entrar al comitè i a l’abril ja teníem un ERO sobre la taula. Hem aconseguit pactar prejubilacions i mesures de flexibilitat, però és un moment delicat.

Compensa?

Abans treballava vuit hores i després ja no pensava en la fàbrica fins l’endemà. Ara, en canvi, sempre estic pensant en l’ergonomia o en el pla industrial, en com puc ajudar o amb qui he de parlar… Però sí, compensa.

CCOO està a favor del dret a decidir, però hi ha qui li reclama anar més enllà. Vostè se sent còmoda amb la seva posició?

Estic molt d’acord que cal defensar el dret a decidir i no permetre que hi hagi presos polítics. Però dins de CCOO passa el mateix que en la societat, que hi ha gent a favor de la independència i gent que no hi està, i crec que els sindicats no han d’anar més enllà. S’han d’alinear amb la democràcia.

Què pensa quan alguns acusen els sindicats majoritaris de no haver aturat la pèrdua de drets laborals?

Que és molt fàcil de dir. A CCOO hem lluitat molt, però necessites que la gent surti al carrer i et doni suport, i crec que la societat ha estat massa aturada.

Enllaç a la nòticia original en el Punt Avui :

Revifada sindical